El Museu Virtual de la moda aixeca el teló!
El Museu Virtual de la moda aixeca el teló!
La Virtualitat
Per nosaltres era important que les peces que volíem que formessin part del Museu de la Moda es mantinguessin vinculades a la seva localitat. És precisament la dimensió local i íntima la que dóna sentit a aquest patrimoni: la seva capacitat d’esdevenir contenidors de la memòria. Un museu que permetés reunir, virtualment, totes aquestes peces sense que perdessin la imbricació amb el territori permetia, no només donar-les a conèixer de manera global, sinó també potenciar les veus locals.
Les dades
Hem intentat que la informació que cada peça ofereix sigui la que permeti contextualitzar-la, observar-la i entendre-la en la seva època. Volem que cada vestit, brusa, camisa, o armilla sigui un viatge al temps en la que va existir, ja sigui a través de les revistes de moda del seu moment com a través d’informació externa que permeti comprendre-la, bastint al seu voltant una trama d’informació enllaçada.
De la mateixa manera, les fotografies que l’acompanyen permeten conèixer de ben a prop els detalls i les intimitats de cada peça, ensenyant parts que sovint queden amagades quan s’exposen, com l’interior o les costures.
Les fotografies
Un dels pilars d’aquest projecte, així com un dels punts forts, són les diverses fotografies que es mostren de cada peça. L’equip de Walden viatjava amb un parell de maniquins sobre els quals adaptava les diverses peces. De vegades, les estretes bruses, vestides amb cotilles, quedaven petites i no permetien ser cordades. Lluny d’espantar-nos, de fer-nos enrere o de deixar de fotografiar aquelles peces que no quedaven ben vestides, nosaltres ho ensenyem i ho expliquem: el vestit és un dels elements patrimonials més dificultosos d’exposar ja que cada peça té unes característiques pròpies que requereixen maniquins específics. Aquest projecte hagués estat inviable si ens haguéssim posat com a objectiu mostrar totes i cadascuna de les peces vestides en el seu suport idoni; hem optat per mostrar-les de la manera òptima tenint en compte els recursos existents. De vegades no corden o l’estat de conservació feia que les fotografies s’haguessin de fer amb la peça plana; d’altres ens hem hagut d’empescar la manera de recrear els volums i les estructures interiors que requerien les peces, improvisant crinolines i polissons aquí i allà. I, si això ens hagués fet por, avui no seríem aquí. El que hem intentat sempre, sempre, és ajudar a la llegibilitat de la peça.
L'equip
Acabada aquesta primera etapa, intensa i definitiva, en sortim forts per encarar la següent: trobar la manera de seguir fent créixer el fons del Museu Virtual de la Moda de Catalunya, seguir documentat i fotografiant peces per tal de donar-les a conèixer i seguir teixint el relat de la nostra història del vestit.
I jo, la Laura, després d’haver dirigit aquest projecte, us puc assegurar que a darrere hi a un equip de professionals il·lusionats, compromesos i eficaços que han fet que això fos possible. Des d’aquí, moltes gràcies a vosaltres, Ariadna, Barbara, Marta, Isa, Sandra, Sabina, Jaume, Joan, Marcel, Cristina i Ares i a tots els que ens heu acompanyat en aquesta aventura i que heu fet que el resultat fos el que és.