Els Grans Magatzems a Barcelona
Els Grans Magatzems a Barcelona
L’aparició dels grans magatzems i de centres de comerç a les ciutats va representar una profunda alteració de la seva morfologia, modificant-ne fins i tot el paisatge.
Els Grans Magatzems
Els grans magatzems eren una estructura empresarial i arquitectònica que resultava del desenvolupament comercial generat essencialment per la indústria tèxtil. Deixant enrere les concentracions dels tallers gremials en carrers concrets de la ciutat, el primer centre de comerç modern que va aparèixer a Barcelona va ser el Passatge del Crèdit, entre el carrer Ferran i la Baixada de Sant Miquel, que va ser dissenyat l’any 1879 per Magí Rius i Mulet utilitzant el ferro i el vidre, nodrint-se de les influències estrangeres. Després de l’aparició d’aquests passatges o zones comercials, el pas següent fou concentrar les vendes en un sol edifici, excloent-ne del tot, però, la producció.
Els orígens
Els orígens d’aquests magatzems cal situar-los en els primers basars de robes fetes i a les botigues de mercers, en els “magasins de nouveautés”, on es comerciava amb els elements i materials necessaris per a la confecció, que de mica en mica van anar prenent el rol de la venda de les peces ja confeccionades. Aquests magatzems rebien el nom de “nouveautés” precisament perquè constantment mostraven coses noves. Administraven comercialment la novetat per a treure’n rèdit econòmic.
Els primers magatzems aparegueren en els països pioners en el desenvolupament del nou sistema econòmic: Gran Bretanya i els Estats Units. Aquests grans magatzems esdevenien una porta oberta al comerç popular donada la gran varietat d’objectes que s’hi venien, a la vegada que esdevenien també un lloc de trobada burgès. L’any 1857 s’obriren a Barcelona les dues primeres cases de roba: “La ciudad de Barcelona” i “El Águila”.
“Este grandioso establecimiento reúne a mas del abundante depósito de prendas construidas con el mejor gusto, un rico surtido de telas de todas clases para los que quieren hacerse confeccionar alguna pieza. Tiene también una sección especial para la expedición de camisas y demás prendas interiores. Los varios departamentos en que se divide están adornados con un lujo y elegancia desconocidos, y por la noche están iluminados por unas 150 luces. Se permite visitarlos, mediante tarjeta, todos los jueves por la noche.” (El consultor: Nueva Guía de Barcelona. Obra de grande utilidad para todos los vecinos y forasteros y sumamente indispensable a los que peretenecen a la clase mercantil e industrial. Barcelona: Imprenta de la Publicidad, a cargo de A. Flotats, 1857, p. 327.)
Durant la segona meitat del segle XIX, aquest tipus de botigues i magatzems que venien la seva pròpia producció van anar proliferant: El Leon Español, Bazar de Cervantes, El Louvre, El Feo Malagueño, Almacenes La Victoria i El Siglo, que es podrien considerar ja els primers Grans Magatzems a imatge dels que anaven apareixent a Europa i embrionaris dels que es coneixen avui: “En la Rambla de los Estudios, núm. 5, los vastos almacenes de “El Siglo”, montados bajo un pié de grandiosidad, que les pone al lado de los mejores que existen en París”. (Roca y Roca, J Barcelona en la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores: ilustrada con grabados foto-tipográficos y cinco planos. Barcelona: [s.n] 1884, p. 291.)
Lanovetat
Els grans magatzems no canviaren només la manera de consumir i de vendre, sinó que posaren èmfasi en nous elements com a principis fonamentals de la venda: els aparadors, la captació de l’interès del client per una disposició concreta d’elements i la modificació de l’aspecte dels carrers. La novetat s'administrava i esdevenia ara objecte de desig, de consum, independent de la necessitat real.
Fa molt temps que els aparadors de la confiteria del senyor Llibre, criden l'atenció de totes les persones de bon gust i obliguen a aturar-se a tots els que passen per davant d'ells, tan per l'originalitat en la forma de les capses de dulces exposades com per lo gust exquisit i delicat amb que estan confeccionades. (Diari Català, n. 21, 1879).
La història dels grans magatzems és, finalment, la història del consum. Curiosament, però, han deixat de voler ser al centre de les ciutats per esdevenir, des de la perifèria, ciutats en ells mateixos.