Vestido de corte imperio con bordados
Vestido de corte imperio con bordados
Vestido imperio con escote amplio y apertura parcial posterior. El vestido está confeccionado con un damasco de seda con bordados de hilo metálico, con motivos vegetales. La cintura del vestido se sitúa justo por debajo del pecho y se marca con una cinturilla estrecha. La manga es corta, ligeramente abombada y se estrecha y ajusta a la bocamanga, donde hay una punta aplicada. Alrededor del escote hay una veta de tul bordado, ligeramente fruncida. La falda, cosida a la cintura, es larga y llega hasta los pies. Del cosido en la cintura se destaca un pequeño pliegue central, que da amplitud a la pieza. En el dobladillo de la falda se destaca un bordado de hilo metálico y lentejuelas, que crean hojas entrecruzadas.
La espalda del vestido está dañada y el tejido roto. La apertura se cierra mediante cordoncillos. De la parte central posterior, al cosido en la cintura, se despliega la cola de la falda, mediante un fruncido de pliegues muy pequeños.
El tejido utilizado para este vestido, trabajado con bordados, así como los bordados del dobladillo inferior y las aplicaciones de lentejuelas, hacen que este vestido se pueda fechar a partir de 1805, cuando los vestidos imperio empiezan a añadir decoración pero aún mantienen una línea muy fluida.
Firma
Desconegut
Malauradament, la majoria de peces conservades són de producció anònima. No hi ha cap element distintiu que permeti relacionar-les amb seguretat amb un creador determinat. Cal destacar que probablement en la majoria de casos es tractava de confecció domèstica; d'altres, de confecció més complexa, estaven confeccionades per un sastre o per una cosidora sense cap tipus de reconeixement d’autoria.
Cal tenir en compte que fins a les acaballes del segle XIX, a les llars pobres o humils, homes i dones vestien peces fetes majoritàriament a casa. D’aquesta producció estrictament casolana es passà, amb el temps, a una concentració de la feina en mans d’uns artesans que s’hi dedicaven de manera exclusiva. Així, la producció passà de satisfer les necessitats familiars a satisfer una demanda externa, implicant l’aparició d’un artesà especialitzat que, en el cas de la confecció, derivà en la figura del sastre.
Contràriament al que podria semblar, la modisteria no havia estat sempre una tasca reservada a les dones. De fet no fou fins al 1675 que a França es va permetre que les dones exercissin en aquest àmbit, en considerar que no estava ben vist que a les dones les vestís el sexe oposat. A partir d’aquell any les cosidores franceses van poder confeccionar vestits per a dones, amb excepció de les cotilles, i la roba d’infants fins a vuit anys. A França, la confecció de cossos per a dones i nens va continuar essent un privilegi de la corporació de sastres fins al 1871.
És força evident que existia una diferència entre la feina de la cosidora o costurera i la del sastre, que probablement raïa, ja no tant en la qualitat de la feina, sinó en el valor que se li donava a aquest darrer. Tot i així, tampoc els sastres etiquetaven les seves peces. No serà fins al 1858, que el gran creador de moda Charles Frederick Worth començarà a etiquetar les seves peces amb el seu nom, a mode de marca. De fet aquesta pràctica ja es donava en altres àmbits, com la barreteria femenina (anomenada sovint “modes” a l’època). Aquest fet implicà una petita revolució en el món de la indústria de la moda, ja que per primera vegada es reconeixia el nom del creador com un valor afegit a la peça. En el cas català, les primeres etiquetes van aparèixer a finals dels anys 70 del segle XIX.
Contexto
1800-1815
Contexto español
Ficha técnica
Saber más
Hemeroteca
Bibliogafía
Vídeo relacionado
Pride and Prejudice, basada en la novela de Jane Austen de 1813 (2005)
