Vestido de corte imperio de seda de color salmón
- VINSEUM (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Col·lecció VINSEUM
- VINSEUM (cc-by-nc-nd 4.0) Walden/Col·lecció VINSEUM
Vestido de corte imperio de seda de color salmón
Vestido de corte imperio, con la cintura situada muy arriba, justo por debajo del pecho y fruncida con un cordoncillo que pasa por el interior y se ata por fuera. apertura parcial delantera, que se abre hasta el vientre y se ata mediante cuatro cordoncillos. Escote ancho, cuadrado, tanto por delante como en la espalda, y manga corta, ligeramente abombada en el hombro. Las mangas acaban con una punta estrecha, de color blanco, y en el exterior muestran una aplicación del mismo tejido del vestido plisada. El tejido, un damasco, crea franjas situadas oblicuamente y pequeños motivos vegetales muy esquematizados, que se repiten y se alternan con rayas más estrechas. Las sisas, los costadillos y los hombros, en la espalda, entran hasta muy adentro, lo que reduce la espalda prácticamente al espacio que ocupa la pieza central. Este tipo de patrón es muy característico de este período. Del extremo inferior de la pieza romboidal central se despliegan los pliegues de la falda posterior, que crean la cola.
El vestido es largo hasta los pies y tiene cola en la parte posterior. Los bajos están ornamentados con un tul bordado y cuentan con unos pequeños flecos de madroños.
Tanto el tejido utilizado como la decoración aplicada hacen que este vestido se pueda fechar a partir de 1805, cuando los vestidos empezaron a añadir más decoración, probablemente por la consolidación del Imperio Napoleónico en Francia.
Firma
Desconegut
Malauradament, la majoria de peces conservades són de producció anònima. No hi ha cap element distintiu que permeti relacionar-les amb seguretat amb un creador determinat. Cal destacar que probablement en la majoria de casos es tractava de confecció domèstica; d'altres, de confecció més complexa, estaven confeccionades per un sastre o per una cosidora sense cap tipus de reconeixement d’autoria.
Cal tenir en compte que fins a les acaballes del segle XIX, a les llars pobres o humils, homes i dones vestien peces fetes majoritàriament a casa. D’aquesta producció estrictament casolana es passà, amb el temps, a una concentració de la feina en mans d’uns artesans que s’hi dedicaven de manera exclusiva. Així, la producció passà de satisfer les necessitats familiars a satisfer una demanda externa, implicant l’aparició d’un artesà especialitzat que, en el cas de la confecció, derivà en la figura del sastre.
Contràriament al que podria semblar, la modisteria no havia estat sempre una tasca reservada a les dones. De fet no fou fins al 1675 que a França es va permetre que les dones exercissin en aquest àmbit, en considerar que no estava ben vist que a les dones les vestís el sexe oposat. A partir d’aquell any les cosidores franceses van poder confeccionar vestits per a dones, amb excepció de les cotilles, i la roba d’infants fins a vuit anys. A França, la confecció de cossos per a dones i nens va continuar essent un privilegi de la corporació de sastres fins al 1871.
És força evident que existia una diferència entre la feina de la cosidora o costurera i la del sastre, que probablement raïa, ja no tant en la qualitat de la feina, sinó en el valor que se li donava a aquest darrer. Tot i així, tampoc els sastres etiquetaven les seves peces. No serà fins al 1858, que el gran creador de moda Charles Frederick Worth començarà a etiquetar les seves peces amb el seu nom, a mode de marca. De fet aquesta pràctica ja es donava en altres àmbits, com la barreteria femenina (anomenada sovint “modes” a l’època). Aquest fet implicà una petita revolució en el món de la indústria de la moda, ja que per primera vegada es reconeixia el nom del creador com un valor afegit a la peça. En el cas català, les primeres etiquetes van aparèixer a finals dels anys 70 del segle XIX.
Contexto
1800-1815
Contexto español