Chaleco corto de terciopelo de seda azul
- Centre de Documentació i Museu tèxtil de Terrassa (c) Quico Ortega/Centre de Documentació i Museu tèxtil de Terrassa
- Centre de Documentació i Museu tèxtil de Terrassa (c) Quico Ortega/Centre de Documentació i Museu tèxtil de Terrassa
- Centre de Documentació i Museu tèxtil de Terrassa (c) Quico Ortega/Centre de Documentació i Museu tèxtil de Terrassa
- Centre de Documentació i Museu tèxtil de Terrassa (c) Quico Ortega/Centre de Documentació i Museu tèxtil de Terrassa
Chaleco corto de terciopelo de seda azul
Chaleco corto realizado en terciopelo de seda cortado formando florecitas de pelo negro. El fondo es de satén azul y las flores tienen una luna en el centro, formada por bastas de trama lanzada de seda que alterna el color amarillo y el rosa. Tiene cuello de tira de unos 5,5cm de alto acabado en ángulo y escote en V con solapas triangulares. A cada lado de la Apertura central hay una hilera de 12 ojales de hilo rosado y hacia el interior, en sentido diagonal, hay otra hilera de 12 botones forrados y otra paralela de 12 ojales. Los delanteros se alargan por los lados hasta unirse a las costuras laterales de detrás. La espalda tiene costura central y el bajo es recto, tanto delante como detrás. Todo el chaleco está forrado pieza a pieza, con tafetán de algodón de color beige claro. Descripción técnica extraída de la base de datos IMATEX, del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.
Firma
Txell Miras
Txell Miras (Sabadell, Barcelona, 1976) arran dels estudis en Belles Arts i en moda entre Barcelona i Milà, debutà l’any 2003 als dos països, desfilant a la Barcelona Fashion Week i rebent la consideració d’estudiant de moda més prometedora d’Itàlia per la Camera Della Moda italiana. Des d’aquell mateix any, s’encarrega de la línia femenina de Neil Barrett a Milà i, de 2004 també de la seva pròpia marca.
Ha rebut nombrosos reconeixements, com ara el premi Lancôme a la millor dissenyadora jove (2005) i el guardó “Barcelona és moda” de la Cambra de Comerç de Barcelona (2006). Va ser finalista de la Mangon Fashion Awards “El botó”(2007) i de la London International Creative Competition (2009). L’any següent presentà la seva col·lecció com a convidada al on/off de la London Fashion Week.
Els seus dissenys generen vestits-objecte de caràcter conceptual que dialoguen amb el cos, embolcalls que ara alliberen, ara oprimeixen el cos. Aquesta generació de noves siluetes destaca com a opció alternativa dins del sistema de la moda oficial, desafiant els codis establerts de bellesa i sensualitat.
Contexto
1800-1815
Contexto español